NGC 281, el Pac-Man de Cassiopea.

🟠 Tres nits de setembre, quinze hores de llum i una nebulosa amb cara de videojoc: NGC 281, el Pac-Man de Cassiopea. 👾

Les nits del 20, 21 i 22 de setembre la caseta de Tebe, a Trevinca Skies, no va mirar res més. En total 15 hores d’integració: 10 h amb el filtre bibanda Hα/OIII per arrencar tot el gas de la nebulosa, i 5 h en RGB amb el filtre UV/IR per tenir les estrelles amb els seus colors de debò.

Què és NGC 281?

NGC 281 (també catalogada com Sh2-184) és una regió H II: un núvol d’hidrogen que brilla perquè les estrelles joves que hi han nascut l’ionitzen amb la seva radiació ultraviolada. És a Cassiopea, a uns 9.500 anys llum, al braç de Perseu de la Via Làctia. Al cel fa uns 35′, una mica més que la Lluna plena, que a aquesta distància vol dir prop de 100 anys llum d’un extrem a l’altre. La va descobrir E. E. Barnard l’any 1883.

El motor de tot plegat és IC 1590, un cúmul obert jovenet (uns pocs milions d’anys) situat al centre. La seva estrella més brillant, HD 5005, és en realitat un sistema múltiple amb estrelles de tipus O, una mena de Trapezi d’Orió en petit, i és la principal font de la radiació que fa brillar el gas. ✨

La «boca» del Pac-Man és una franja de pols fosca que tenim davant del gas brillant. Als zooms es veuen els pilars esculpits pel vent estel·lar i, a prop del cúmul, uns quants glòbuls de Bok: bosses petites i opaques de gas i pols on potser s’estan formant estrelles noves.

🎨 En aquesta paleta HOO el vermell és l’hidrogen alfa (656,3 nm) i el blau-verd, l’oxigen doblement ionitzat (500,7 nm). Allà on tots dos són intensos, al cor de la nebulosa, el color s’aclareix cap al groc i el blanc.

L’adquisició

• Nits: 20, 21 i 22 de setembre de 2026, des de Trevinca Skies (la caseta de Tebe).
• Hα + OIII: 10 h en subexposicions de 300 s.
• RGB (filtre UV/IR): 5 h en subexposicions de 180 s.
• Equip: Askar FRA400 sobre ZWO AM5N i ZWO ASI585MC Pro, amb sessions automàtiques a NINA.

El processat, en quatre línies

• Calibració i integració amb WBPP. Color de les estrelles calibrat espectrofotomètricament (SPCC).
• Separació de l’Hα i l’OIII del màster bibanda amb DBXtract (Suite Astrocitas), que corregeix la barreja de canals del sensor.
• BlurXTerminator, StarXTerminator i NoiseXTerminator, i estirament estadístic.
• Combinació HOO dinàmica (estil Foraxx), HDRMT i contrast local, color al nucli amb una màscara i, al final, les estrelles RGB afegides amb «screen» al 60 %.

Per als curiosos, aquí hi ha tot el procés pas a pas, amb els paràmetres i les fórmules de PixelMath:

Amb noms i sense

Arrossega el control central per descobrir la versió anotada: NGC 281/Sh2-184, el cúmul IC 1590 i les estrelles més brillants del camp.

🔭 FRA400 en ZWO AM5N

📸 ASI585MC Pro (15 h d’integració)

📍 Trevinca Skies (BelpiStars)