NGC1499 – California nebulae en Hα
Aquesta imatge de la Nebulosa de California s’ha enregistrat amb un filtre de Hα aprofitant algunes hores en que la lluna estava gairebé plena. Els filtres en fotografia son tant esencials que m’atreveixo a dedicar-hi un espai.
Filtres en fotografia astronómica
En general la idea és que, des que fem fotos digitals …no es pot “enregistrar” una imatge en color directament … com quan es feia analògicament. No hi ha “color” a l’electrònica. Els fotodiodes que actuen de detectors reben tota la radiació simultàniament i per tant enregistren sempre tot l’espectre… barrejat!. El que fem (això inclús a les càmeres digitals convencionals) es enregistrar les intensitats que corresponen a les diferents parts de l’espectre visible (Red, Green, Blue) per separat, fent servir filtres i combinar-les artificialment després formant la imatge en color. Això en el cas de les reflex o les compactes digitals es fa sobreposant al sensor una matriu de Bayer
al sensor d’una càmara digital (imatge de wikipèdia)
I en el cas de les càmeres astronòmiques aquesta selecció es fa amb filtres independents, com els que posem davant dels objectius convencionals per fer de polaritzadors, o de protecció UV .. uns discos que es posen al davant de la càmera i es canvien (lògicament tot automatitzat, avui dia…) per registrar consecutivamente cada franja de l’espectre per separat (R,G,B). Aquestes imatges (en realitat en blanc i negre!) es combinen despres via software per obtenir la imatge en color
Narrowband (filtres de banda estreta)
A banda d’ aquests filtres R, G, B en astronomia es útil poder filtrar en les emissions que son d’interés a l’univers:
- emisió de l’hidrògen alfa (656.3nm) dominant en les regions de formació estelar
- emisió [OIII] oxigen doble ionitzat, (500.7nm) característic de les nebuloses planetàries i franja de radiació en la qual l’ull humà és molt sensible
- sofre ionitzat [SII] , (672.4nm)
En general aquest filtres son de pas estret (5nm) de manera que nomes deixen pasar les linees d’interés. Es per això que amb un filtre Hα es poden enregistrar imatges de cel profund fins i tot amb lluna plena, ja que només adquirim aquesta petita regió de l’espectre UV.
La informació obtinguda en aquestes frecuencies de banda estreta habitualment es combina amb les de color o be es formen barrejes “artificials” asignant cada banda estreta a un color (com la paleta Hubble, que asigna [SII] com vermell, Hα com verd y [OIII] com blau … creant un color artificial que nomes preten destacar com contribueix cada frecuencia a la intensitat total. La famosa fotografia dels Pilars de la Creació n’és un exemple.
