Sis nits de paciència: M81 i M82 entre núvols a Trevinca
Aquesta vegada l’objectiu ha estat una parella ben coneguda del cel de primavera: M81, la Galàxia de Bode, i la seva veïna M82, la Galàxia del Cigar. Totes dues es troben a la constel·lació de l’Óssa Major, a uns 12 milions d’anys llum de la Terra — i estan tan a prop l’una de l’altra al cel (separades només 38 minuts d’arc en aparença) que caben perfectament en un mateix camp de visió amb la combinació ASI585MCPro + FRA400.
Però tot i compartir barri, són dues galàxies ben diferents. M81 és una espiral»grand design», que veiem gairebé de cara, amb els seus braços espirals ben definits i una activitat de formació estel·lar relativament tranquil·la. M82, en canvi, la veiem de cantell, amb un aspecte allargat i irregular — és una galàxia starburst, és a dir, amb una taxa de formació d’estrelles disparada, fins a cinc vegades més lluminosa que tota la nostra Via Làctia junta. Aquesta frenesia estel·lar no és casualitat: fa uns 100-200 milions d’anys, M81 i M82 van passar molt a prop l’una de l’altra, i la pertorbació gravitatòria que en va resultar és la que va distorsionar el disc de M82 i va encendre aquest foc d’artifici de formació estel·lar que encara veiem avui.
Totes dues formen part del Grup de M81, un dels cúmuls de galàxies més propers més enllà del nostre propi Grup Local.
Trevinca porta setmanes amb un cel inestable: núvols que entren i surten, finestres curtes de transparència, i nits senceres perdudes. Per a qualsevol astrofotògraf, això és el pa de cada dia — però aquest cop la cosa ha anat per llarg.
La sort és que tinc la caseta de Tebe (BelpiStars) automatitzada amb NINA, i això ha estat clau. En lloc de necessitar una nit sencera neta, he pogut aprofitar finestres curtes sense núvols, nit rere nit, anar acumulant dades quan el cel ho permetia i parar quan no. Sense això, probablement no hauria pogut completar aquesta captura en absolut.
El sistema
🔭 Askar FRA400 (refractor)
📷 ZWO ASI585MC Pro (color, OSC)
⚙️ ZWO AM5N (harmonic drive)
🌈 IR
📍 Trevinca Skies (Galícia) — la caseta de Tebe
Les dades en xifres
Al llarg de 6 nits, i aprofitant cada interval sense núvols, vaig acumular:
- 260 subframes de 180 segons cadascun amb el filtre IR
- Repartits de manera irregular entre nits, segons el que el cel anava permetent
No totes les imatges són igual de bones, és clar — algunes van coincidir amb el pas d’un núvol fi, d’altres amb algun moment de pitjor seguiment. Per això el següent pas és imprescindible.
Triant el gra del paller: SubframeSelector
Amb el SubframeSelector de PixInsight vaig analitzar les 260 captures i vaig aplicar el criteri d’aprovació:
FWHMSigma < 2.0 && SNRWeightSigma > -2.0 && EccentricitySigma < 2.0És a dir: només es queden les imatges amb un enfocament (FWHM), relació senyal-soroll i forma de les estrelles (eccentricity) que no s’allunyin gaire de la mediana de la sessió. Així es descarten automàticament els frames afectats per núvols passatgers, ràfegues de vent o petits problemes de seguiment.
Resultat: 218 subframes seleccionades d’entre les 260 (un 84% d’aprofitament, força bo tenint en compte la inestabilitat del cel aquestes setmanes).
El processament
Amb les 218 imatges bones ja registrades i apilades, vaig seguir el flux de treball habitual per a dades OSC:
- Correcció de gradient — eliminar la contaminació lumínica i altres gradients del fons de cel
- Extracció automàtica de fons — netejar el que quedi de fons no uniforme
- Calibració del flux — ajustar la brillantor de les estrelles a valors físicament correctes
- Calibració espectrofotomètrica del color — fixar el color real de les estrelles i del fons amb dades de catàleg
- Reducció de soroll
- BlurXTerminator (desconvolució assistida per IA, per recuperar nitidesa i detall fi sense generar artefactes)
- Estirat de la imatge (de lineal a no lineal)
- Últims retocs: color i correcció de corbes
La lliçó d’aquesta sessió
Més enllà del resultat final, el que m’enduc d’aquestes sis nits és la confirmació que l’automatització paga la pena. En un cel tan inestable com el que hem tingut, intentar captar les dades manualment hauria estat gairebé impossible — calia algú despert pendent del cel a cada finestra de bonança. Amb NINA fent aquesta feina, jo només he hagut de revisar les dades l’endemà i deixar que la càmera treballés quan tocava.
I aquí teniu el resultat, fruit de paciència, automatització… i 260 subframes lluitant contra els núvols de Trevinca.