Supernova 2023ixf

“The nitrogen in our DNA, the calcium in our teeth, the iron in our blood, the carbon in our apple pies were made in the interiors of collapsing stars. We are made of starstuff.”
― Carl Sagan, Cosmos

I un d’aquests col·lapses acaba de produir-se.  La supernova 2023ixf a la galàxia M101

El 19/05/2023 Kiochi Itagaki reportava el seu darrer avistament d’una supernova (i amb els seus gairebé 80 anys ja en duu mes d’un centenar!)

Quan una estrella supermasiva (8M☀ < M < 50M☀) acaba el seu combustible nuclear, el nucli col·lapsa molt ràpidament i les capes externes condensen sobre seu a velocitats altíssimes (30% c). Aquesta compressió sobtada fa augmentar la temperatura a desenes de milions de graus ºK, es formen neutrons i neutrins per desintegracions β-inverses alliberant una quantitat brutal d’energia en un temps petit (pocs minuts!). El col·lapse del nucli es deté i la implosió que estava tenint lloc te un efecte rebot fulminant i l’energia d’aquesta ona expansiva de xoc trenca l’estructura estel·lar i projecta  el material en fora, en una explosió de dimensions inimaginables… Aquest nucli, que havia arribat a formar Fe i Ni però no podia seguir progressant en la fusió te ara prou energia per produir elements mes pesats.

2023ixf s’ha observat a la galàxia M101 (pinwheel galaxy  o galàxia del molinet). Està, per tant a una distancia de 21 milions d’anys llum. La supernova mes propera de la darrera dècada. I , es clar … aquesta explosió que veiem ara es va produir, doncs , fa 21 millions d’anys! Una bona mirada al passat!

En quant vaig saber de l’explosio vaig posar a treballar un dels telescopis de UDRO (iTelescope) per tenir una imatge. T2 estava lliure la nit del 20 de maig i per tant vaig programar 3 fotografies de 240s de M101. T2 és un Takahashi TOA-150 (f/7.3) amb una cámara color QHY268C.  Les imatges apilades en AstrpixelProcessor i estirades amb deconvolució i reducció de soroll a Pixinsght.

He fet servir aquesta referencia fotomètrica per tenir una idea de les magnituds que tenim al voltant i molt aproximadament en el moment de l’observació la supernova tenia magnitug 11,4

Per comparar faig servir una imatge anterior de M101 obtinguda tot just fa un parell de mesos, amb una combinació LRGB de 4x900seg i on podeu, movent l’agafador que presenta la imatge següent veure com no apareixia la supernova

Faig notar que excepte justament la supernova… tots els altres estels visibles a la fotografia son de fet molt mes a prop, a la nostra pròpia galàxia, interposant-se en el camp visual. A M101 es poden observar formacions globulars, però no pas estels individuals, massa lluny per veure’ls. Excepte , clar està, la nostra supernova… que per causa de l’explosió i l’augment de desenes de milers de vegades la seva lluentor serà visible durant uns pocs dies.