El triplet de galàxies de Leo
El triplet de Leo és un grup de tres galàxies que es troben a la constel·lació de Leo, a uns 35 milions d’anys llum de la Terra. Aquesta formació està composta per les galàxies M65, M66 i NGC 3628, i són una conjunció realment impressionant en una zona molt densament poblada de galàxies. Si desplaceu els “handles” de la imatge següent en trobareu una assignació obtinguda amb PixInsight, que ens dona idea d’aquesta distribució (totes les anotacions son galàxies … en compto més de 17!! en aquesta regió de tant sols 1º -dues llunes plenes d’amplada- )
M65 és una galàxia espiral barrada que es troba en la part inferior dreta del triplet. Té uns 100.000 anys llum de diàmetre i te el característic anell de pols de gas i pols estel·lar que envolta el nucli central de la galàxia. Te una població estelar relativament antiga , amb poca formació d’estels.
M66 és també una galàxia espiral barrada. És lleugerament més gran que M65 i en canvi és una galàxia molt activa en la formació d’estels, també amb una elevada taxa de supernoves.
NGC 3628 és la galàxia més gran del triplet de Leo. És una galàxia espiral de tipus Sb i té uns braços espirals ben definits i una barra central. Se’ns presenta de perfil i es per això que visualment perd l’atractiu de la forma espiral … però acaba sent una formació molt interessant ja que visibilitza molt be el dens núvol de pols opaca de banda a banda i les formacions de globuls d’alta activitat de naixament estelar, que apareixen com nuclis vermells. No visible a la meva fotografia (però si en canvi en aquesta bestial imatge de astocatinfo) es caracteritza per tenir una llarga cua de gas i pols resultant d’interaccions gravitatòries amb les altres, que s’estén a través de l’espai interestel·lar, cosa que li confereix una aparença esglaonada.
En conjunt, aquestes tres galàxies formen un triplet espectacular i són una de les formacions estel·lars més fascinants del cel nocturn. És un exemple perfecte de com les galàxies interactuen entre si i com les forces gravitacionals poden afectar la forma i estructura d’aquests sistemes estel·lars.