Capturant 3i/ATLAS: l’adéu d’un viatger interestel·lar
Un cometa interestel·lar és un objecte cometari que no s’ha format al Sistema Solar, sinó al voltant d’una altra estrella. En algun moment de la seva història va ser expulsat del seu sistema d’origen —per interaccions gravitacionals amb planetes gegants o estrelles properes— i ha estat viatjant pel medi interestel·lar durant milions o fins i tot milers de milions d’anys.
Només els podem detectar quan, per casualitat, travessen el nostre Sistema Solar a gran velocitat i tornen a marxar cap a l’espai profund
Fites principals de l’òrbita de 3I/ATLAS
Segons les dades orbitals publicades després del seu descobriment:
- Descobriment: 1 de juliol de 2025
- Periheli (punt més proper al Sol): 29–30 d’octubre de 2025, a ~1,4 UA del Sol
- Màxima activitat i brillantor: voltants del periheli (octubre 2025)
- Conjunció solar: novembre 2025 (difícil d’observar)
- Reaparició observable: desembre 2025
- Sortida definitiva: continuava cap a l’espai interestel·lar durant 2026
Com sabem que un cometa és interestel·lar?
La identificació no és immediata, però es basa principalment en:
- Càlcul precís de l’òrbita
Si l’excentricitat orbital és clarament superior a 1 (òrbita hiperbòlica), vol dir que l’objecte no està lligat al Sol. - Velocitat d’entrada
Arriben amb una velocitat “excessiva” que no es pot explicar només per la gravetat solar. - Trajectòria prèvia
Reconstruint el seu moviment cap enrere, es veu que no prové de cap regió del Sistema Solar, com el núvol d’Oort.
I es que només 3 cometes interestelars s’han detectat fins el moment, tots ells recentment. Aquests criteris són els que van permetre confirmar objectes com
1.- Oumuamua,
2.- 2i/Borisov i, més recentment,
3.- 3i/ATLAS.
El pas d’un cometa interestel·lar és una oportunitat científica única i irrepetible. No tornen mai.
1. Mostres directes d’altres sistemes planetaris
Són, literalment, fragments d’altres estrelles que podem estudiar sense necessitat de missions interestel·lars. Analitzar la seva composició ens permet comparar:
- cometes d’aquí
- cometes formats en altres llocs de la galàxia.
2. Comprendre la formació de sistemes planetaris
Les diferències químiques i físiques revelen:
- com es formen els gels
- quins gasos són abundants
- quines condicions hi havia als discos protoplanetaris d’altres estrelles.
3. Evolució de la galàxia
Aquests objectes són missatgers galàctics: la seva trajectòria i velocitat contenen informació sobre els moviments estel·lars i la dinàmica de la Via Làctia
No serà una nau interespaial?
El pas de 3I/ATLAS també va generar una controvèrsia mediàtica quan l’astrofísic Avi Loeb (Harvard) va suggerir, de manera especulativa, que algunes de les seves propietats podrien apuntar a un origen artificial. Tot i això, el consens científic actual és que es tracta d’un cometa interestel·lar natural, encara que poc habitual. La meva modesta colaboració en forma de document fotogràfic de l’històric moment 🙂 posa de manifest la característica coma verdosa que tots associem a un cos cometari.